{"id":2703,"date":"2018-09-21T21:56:54","date_gmt":"2018-09-21T21:56:54","guid":{"rendered":"http:\/\/www.marcos-fernandez.es\/?p=2703"},"modified":"2018-10-10T22:04:07","modified_gmt":"2018-10-10T22:04:07","slug":"revista-musical-catalana","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/revista-musical-catalana\/","title":{"rendered":"Revista Musical Catalana"},"content":{"rendered":"<article id=\"post-22547\" class=\"inner post-22547 post type-post status-publish format-standard has-post-thumbnail hentry category-simfonic\">\n<section class=\"post-body flex\">\n<article class=\"post-content\"><strong>El jove compositor barcelon\u00ed Marcos Fern\u00e1ndez veur\u00e0 estrenada el proper 5 d\u2019octubre l\u2019obra \u2013enc\u00e0rrec de l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica de Barcelona i Nacional de Catalunya\u2013\u00a0<em>Homenatge a Bernstein<\/em>\u00a0durant la temporada de l\u2019OBC a l\u2019Auditori de Barcelona.<\/strong>Resident a Londres des de fa dotze anys i professor a la Trinity Music Academy, el compositor va ser guardonat al Concurs de Composici\u00f3 AEOS-Fundaci\u00f3n BBVA, fet pel qual la seva m\u00fasica ser\u00e0 interpretada per les vint-i-vuit orquestres simf\u00f2niques espanyoles durant els propers dos anys.La \u00abRevista Musical Catalana\u00bb parla amb ell per con\u00e8ixer-ne el perfil i la traject\u00f2ria i el seu retorn als or\u00edgens, a Barcelona.<img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-22549\" src=\"http:\/\/revistamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/marcos-fern%C3%A1ndez-01.jpg\" sizes=\"auto, (max-width: 803px) 100vw, 803px\" srcset=\"http:\/\/revistamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/marcos-fern\u00e1ndez-01.jpg 803w, http:\/\/revistamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/marcos-fern\u00e1ndez-01-768x428.jpg 768w\" alt=\"\" width=\"803\" height=\"448\" \/><\/article>\n<article><\/article>\n<article class=\"post-content\"><strong>Aquest mes d\u2019octubre estrenes\u00a0<em>Homenatge a Bernstein<\/em>, obra enc\u00e0rrec de l\u2019OBC, que dirigir\u00e0 Kazushi Ono, el seu titular, en el segon programa de la temporada. Com va sorgir l\u2019enc\u00e0rrec i la idea de compondre una obra en homenatge a Bernstein? \u00bfPodrem sentir ecos de la m\u00fasica de Bernstein en aquesta obra d\u2019homenatge?\u00a0<\/strong>Sempre he volgut tenir una escriptura que absorbeixi i reflecteixi les diferents vessants i tend\u00e8ncies actuals de la m\u00fasica; \u00e9s possible que per aquest motiu m\u00e9s d\u2019un cop m\u2019hagi trobat amb alguna ressenya que comparava algunes de les meves obres m\u00e9s r\u00edtmiques amb Bernstein. Durant una reuni\u00f3 amb l\u2019Alberto Sampablo, exdirector t\u00e8cnic de l\u2019OBC, que coneixia el meu perfil i algunes d\u2019aquestes composicions, em va preguntar si m\u2019avindria a escriure una obra r\u00edtmica que fes homenatge a Bernstein. Com que jo hi connectava i admirava el perfil multidisciplinari de Bernstein, em va motivar molt l\u2019oportunitat d\u2019homenatjar-lo amb una obra que presenta ecos de l\u2019hemi\u00f2lia tan famosa que ens ha deixat a \u201cAmerica\u201d de\u00a0<em>West Side story,\u00a0<\/em>aix\u00ed com altres elements propis de l\u2019autor o t\u00e8cniques de\u00a0<em>crossover\u00a0<\/em>que identifiquen la seva activitat. Per\u00f2 de moment no en vull donar detalls, perqu\u00e8 vull que aquests siguin sorpresa per a l\u2019audi\u00e8ncia; tal com ho va ser quan ell ho va fer a l\u2019\u00e8poca.<\/article>\n<article><\/article>\n<article class=\"post-content\"><strong>Recentment vas guanyar el Concurs de Composici\u00f3 AEOS-Fundaci\u00f3n BBVA, cosa que propiciar\u00e0 que siguis el compositor\u00a0<em>\u201cm\u00e9s interpretat per les vint-i-vuit orquestres simf\u00f2niques a Espanya els propers dos anys\u201d,<\/em>\u00a0segons els organitzadors del Concurs. \u00bfPots explicar-nos en qu\u00e8 consisteix aquest premi i l\u2019oportunitat de ser interpretat a nivell nacional de manera tan generalitzada?\u00a0<\/strong>Com a gaireb\u00e9 tots els concursos del m\u00f3n, en aquest els candidats hav\u00edem d\u2019enviar una partitura d\u2019una obra que s\u2019ajust\u00e9s a la duraci\u00f3 i instrumentaci\u00f3 esmentada i un jurat d\u2019experts valorava les obres rebudes. No obstant aix\u00f2, aquest concurs t\u00e9 una particularitat que el fa molt diferent de la resta arreu del m\u00f3n. \u00c9s molt dif\u00edcil sentir una obra de nova creaci\u00f3 m\u00e9s d\u2019un cop, tant si ha estat una obra guanyadora com si \u00e9s un enc\u00e0rrec. Un cop s\u2019han estrenat, \u00e9s molt dif\u00edcil tornar-la a veure programada, i aix\u00f2 \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que no passa desapercebuda a la resta de pa\u00efsos; sempre es parla d\u2019aquest problema. El fet que l\u2019obra amb qu\u00e8 vaig guanyar rebi tantes programacions per les orquestres de tot l\u2019Estat \u00e9s una situaci\u00f3 \u00fanica i una gran satisfacci\u00f3 per a un compositor; no hi estem acostumats i \u00e9s com un somni. De fet, alguns dels meus companys del gremi, nadius de llocs com Londres, Nova York o fins i tot Austr\u00e0lia, m\u2019han mostrat la seva admiraci\u00f3 pel fet que tinguem un premi amb aquesta particularitat a Espanya. Aix\u00f2 no nom\u00e9s dona suport a la perviv\u00e8ncia de l\u2019obra guanyadora al repertori modern espanyol, sin\u00f3 que tamb\u00e9 en garanteix la incorporaci\u00f3 a la tradici\u00f3 cultural amb la inclusi\u00f3 als CD que els organitzadors produeixen. A m\u00e9s, veure el teu nom en una llista d\u2019antics guanyadors que ara s\u00f3n compositors de renom (com Agust\u00ed Charles, Jes\u00fas Torres, etc.) tamb\u00e9 \u00e9s una grand\u00edssima oportunitat de promoci\u00f3.<strong>Et vas formar inicialment a l\u2019ESMUC en el grau de piano i composici\u00f3, abans de traslladar-te al Regne Unit. Quins records tens del teu per\u00edode formatiu a Barcelona? Com va ser l\u2019experi\u00e8ncia de fer el salt a l\u2019estranger?\u00a0<\/strong>Quan vaig anar a estudiar el superior de composici\u00f3 al Royal Conservatoire of Scotland, ja tenia un grau superior de piano a l\u2019ESMUC i el centre em va permetre utilitzar aquestes eines durant el desenvolupament de la meva formaci\u00f3; vaig participar molt com a pianista i compositor en aquell centre. Els brit\u00e0nics s\u00f3n una gent molt maca i tenen una capacitat per treure el millor de les teves possibilitats com a estudiant, tenint en compte el teu perfil personal. Vaig trobar que la seva pedagogia \u00e9s constructiva; utilitzen la recompensa com a motivaci\u00f3 per fer-ho b\u00e9, m\u00e9s que no pas el c\u00e0stig quan ho fas malament. El meu professor, Rory Boyle, va ser un gran exemple d\u2019aquest plantejament i em va mantenir molt motivat i creatiu a cada classe. A Londres vaig aplicar el mateix plantejament amb els meus alumnes de composici\u00f3 al Trinity Music Academy, i continuo fent el mateix amb els meus alumnes de composici\u00f3 al Centre Universitari TAI de Madrid. Crec que es guanya en productivitat i qualitat.<strong>-Al Regne Unit hi has estat dotze anys, primer guanyant-te la vida com a pianista i a poc a poc obrint-te cam\u00ed com a compositor. \u00bf\u00c9s possible viure avui de la m\u00fasica com a creador?<\/strong>Es pot, per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil, sobretot si vols mantenir una traject\u00f2ria multidisciplin\u00e0ria; si especialitzar-te en una o dues vessants de la m\u00fasica ja porta molts anys i dedicaci\u00f3, encara costa m\u00e9s si vols portar diverses activitats al m\u00f3n de la creaci\u00f3. Jo em vaig trobar que el desenvolupament d\u2019un perfil professional d\u2019aquest tipus era molt m\u00e9s lent i, a vegades, em vaig trobar amb la sensaci\u00f3 que un perfil multidisciplinari potser no reflectia el mateix respecte o serietat que un perfil m\u00e9s especialitzat. Semblava que costava m\u00e9s conv\u00e8ncer la gent o entitats amb qui volies col\u00b7laborar.<\/p>\n<p>Per\u00f2 tot just quan comen\u00e7ava a dubtar sobre si seguir una activitat multidisciplin\u00e0ria o no, vaig comen\u00e7ar a treballar com a compositor multidisciplinari per a una empresa d\u2019espectacles multidisciplinaris espanyola (Cre.Art Project) amb seu a Londres. Va ser amb els seus directors quan vaig tenir l\u2019oportunitat de confirmar els beneficis de crear i produir quan tens eines, coneixements i experi\u00e8ncia de diverses disciplines. Aix\u00ed que em va donar una empenta per continuar amb aquesta filosofia. I gr\u00e0cies a aix\u00f2 he fet projectes molt interessants al Regne Unit i als Estats Units, que, per exemple, han barrejat la medicina i la m\u00fasica, l\u2019\u00f2pera i el cinema o els esports i la m\u00fasica.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-22550\" src=\"http:\/\/revistamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/marcos-fern%C3%A1ndez-02.jpg\" sizes=\"auto, (max-width: 803px) 100vw, 803px\" srcset=\"http:\/\/revistamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/marcos-fern\u00e1ndez-02.jpg 803w, http:\/\/revistamusical.cat\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/marcos-fern\u00e1ndez-02-768x512.jpg 768w\" alt=\"\" width=\"803\" height=\"535\" \/><\/p>\n<p><strong>La teva obra ja ha rebut m\u00e9s de vint premis, tant com a compositor i com a productor. Com definiries el teu estil, la teva est\u00e8tica?\u00a0<\/strong>Des de jove he estat molt influenciat pel folklore celta i el repertori cl\u00e0ssic de piano, per\u00f2 m\u00e9s endavant vaig voler desenvolupar un ampli recorregut de t\u00e8cniques i est\u00e8tiques on conflueixen tant els corrents moderns contemporanis com les tend\u00e8ncies del flamenc, el jazz, el pop o la m\u00fasica de cinema. Vaig desenvolupar tamb\u00e9 coneixements en diversos estils i instruments, com el viol\u00ed, guitarres (el\u00e8ctrica, espanyola, ac\u00fastica), acordi\u00f3, etc. i crec que aix\u00f2 confereix al meu treball un llenguatge personal que ha interessat p\u00fablics molt diferents. Aix\u00f2 m\u2019agrada; normalment sembla que els p\u00fablics no es barregen, uns senten pop, uns altres cl\u00e0ssica, d\u2019altres m\u00fasica contempor\u00e0nia, etc., per\u00f2 tots s\u00f3n persones i volen sentir coses noves.<\/p>\n<p>Llavors, independentment de si ho faig amb el piano, l\u2019orquestra o amb una producci\u00f3 d\u2019estudi, el que m\u00e9s m\u2019interessa \u00e9s el repte de connectar amb totes aquestes persones o la societat actual, per\u00f2 sense oblidar l\u2019element d\u2019innovaci\u00f3 que ha d\u2019estar present en qualsevol forma art\u00edstica, tant si \u00e9s en una banda sonora, una obra de concert o una \u00f2pera. Llavors crec que la meva est\u00e8tica o estil neix d\u2019un equilibri d\u2019aquests dos interessos.<\/p>\n<p><strong>Has explorat m\u00faltiples g\u00e8neres musicals, entre els quals \u00f2pera, simf\u00f2nic, bandes sonores, per\u00f2 tamb\u00e9 nous formats, com el piano\u00a0<em>underscore<\/em>\u00a0i produccions musicals innovadores. Quin \u00e9s el g\u00e8nere en el qual et sents m\u00e9s c\u00f2mode? \u00bfEns pots explicar en qu\u00e8 consisteixen els nous formats innovadors en qu\u00e8 treballes?\u00a0<\/strong>La veritat \u00e9s que necessito fer coses diferents i aquesta varietat \u00e9s el que em fa sentir c\u00f2mode. La m\u00fasica que he fet per a mitjans audiovisuals m\u2019ha servit per incorporar t\u00e8cniques expressives que combinen m\u00fasica amb escena a les meves \u00f2peres. Les lletres que he musicat en aquestes \u00f2peres m\u2019han servit per trobar formes interessants d\u2019estructurar les meves idees tem\u00e0tiques en obres instrumentals o simf\u00f2niques, i la forma musical que vaig desenvolupar en aquestes obres de concert m\u2019ha donat eines per barrejar-les amb l\u2019experi\u00e8ncia com a int\u00e8rpret i professor de piano durant la creaci\u00f3 de piano\u00a0<em>underscore,<\/em>que tamb\u00e9 utilitza t\u00e8cniques de composici\u00f3 audiovisual. Potser el projecte m\u00e9s innovador en qu\u00e8 treballo de tant en tant \u00e9s produint m\u00fasica per a una aplicaci\u00f3 digital brit\u00e0nica que ofereix composicions amb un car\u00e0cter (o estat d\u2019\u00e0nim) que respon a un gr\u00e0fic introdu\u00eft per un usuari qualsevol, gaireb\u00e9 en temps real.<\/p>\n<p><strong>Alguns dels teus projectes tenen una clara vocaci\u00f3 de servei a la societat. Qu\u00e8 vols aportar tu amb la teva feina i amb la teva obra?\u00a0<\/strong>Al Regne Unit vaig treballar en projectes molt interessants. Fa uns anys l\u2019Arts Council of England em va encarregar una \u00f2pera sobre futbol per apropar el g\u00e8nere a la societat del nord del Regne Unit, sobretot en una zona on l\u2019\u00f2pera no va tenir una gran pres\u00e8ncia a la hist\u00f2ria d\u2019Anglaterra. L\u2019escriptor de\u00a0<em>best-sellers<\/em>\u00a0David Almond va escriure un llibret on els personatges eren jugadors de la Premier League i esmentava Messi, Pel\u00e9 i Ronaldo. A m\u00e9s, el cor el vaig tractar de forma que hagu\u00e9s de cantar com si fos l\u2019afici\u00f3 en un estadi mentre la m\u00fasica reflectia un partit de futbol a l\u2019escenari. Va ser un projecte de dos anys de durada i va tenir molt d\u2019\u00e8xit. De fet, em van tornar a encarregar una segona \u00f2pera amb el mateix inter\u00e8s d\u2019apropar la societat al g\u00e8nere en una producci\u00f3 per al 2019.<\/p>\n<p>A vegades sembla que la m\u00fasica de nova creaci\u00f3 no gaudeix de la mateix connexi\u00f3 amb la societat que d\u2019altre tipus de m\u00fasica, per\u00f2 crec que \u00e9s possible aconseguir-ho i hi ha molts grans compositors que ho aconsegueixen. Aquesta \u00e9s una de les aportacions que m\u2019agradaria aconseguir amb la meva feina.<\/p>\n<\/article>\n<aside class=\"post-sidebar\"><time class=\"post-date\">1 octubre, 2018<\/time><\/p>\n<address class=\"post-author\">per\u00a0<span class=\"author-link\"><a href=\"http:\/\/revistamusical.cat\/autor\/redaccio\/\">Redacci\u00f3 RMC<\/a><\/span><\/address>\n<figure class=\"banner square\"><\/figure>\n<\/aside>\n<\/section>\n<\/article>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El jove compositor barcelon\u00ed Marcos Fern\u00e1ndez veur\u00e0 estrenada el proper 5 d\u2019octubre l\u2019obra \u2013enc\u00e0rrec de l\u2019Orquestra Simf\u00f2nica de Barcelona i&hellip;<\/p>","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[15],"tags":[],"class_list":["post-2703","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-news"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2703","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2703"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2703\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2712,"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2703\/revisions\/2712"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2703"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2703"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.marcos-fernandez.es\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2703"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}